Antecedents històrics
Els antecedents històrics de l’associacionisme cultural a Manlleu ens condueixen, entre d’altres, a la Unió Coral Manlleuenca i l'Ateneu Manlleuenc.
LA UNIÓ CORAL MANLLEUENCA
Gràcies a l’empenta del mestre Joan Martínez i Muñoz i del poeta Lluís Pou i Solà, l’any 1922, es va fundar la Unió Coral Manlleuenca, amb seu al teatre del Coro del passeig de Sant Joan. La Unió estava formada bàsicament per treballadors de les indústries de la vora del Ter i per gent humil. Aprovà els estatuts el 1927 i continuà activa fins a l’entrada de les tropes franquistes el 4 de febrer de 1939. L’entitat gestionava una escola de música i organitzava multitud d’actes: una gran oferta teatral i lírica, vetllades literàries amb importants intel·lectuals de l’època, festivals benèfics a favor de l’Hospital, caramelles, excursions i festivals musicals per Sant Joan, Carnaval i Reis. Ocasionalment organitzaven actes amb la Cooperativa de Pa i Queviures, una altra entitat manlleuenca preocupada per la cultura, amb qui els unia un estret lligam d’amistat.
En els últims anys ha aparegut la Plataforma Ciutadana Salvem El Coro, amb la finalitat de restaurar l’edifici històric i recuperar la filosofia i tarannà de la Unió Coral.
L'ATENEU MANLLEUENC
El 1926, després de la dissolució del Futbol Club Manlleu, un grup d’amics i membres de l’antic grup esportiu van decidir crear una nova entitat més cultural i recreativa que no pas esportiva. Naixia, d’aquesta manera, l’Ateneu Manlleuenc, que tenia com a principal objectiu la difusió de la cultura a la vila. Durant els deu escassos anys de la seva existència els membres de l’Ateneu, que arribaren a ser prop d’una cinquantena, crearen una biblioteca, organitzaren diferents conferències, concursos fotogràfics, excursions culturals, esmorzars, festes populars i balls, entre d’altres activitats.
Els membres de l’Ateneu reflectien un ventall variat de tendències polítiques, estrats socials i econòmics. No obstant això, tots ells tenien en comú la lectura i un gran amor per Catalunya i Manlleu. Per sobre d’orientacions polítiques, entre els membres de l’Ateneu tenien primacia els actes culturals i festius.
L’Ateneu organitzava diferents actes, d’allò més concorreguts, al mateix Foment. A partir de l’any 1930, l’Ateneu, invitat pel mecenes Josep Sanglas i Alsina, va celebrar les seves conferències a la sala d’actes del Patronat de Cultura. Entre els conferenciants invitats hi va haver: Joan Puig i Ferreter –director de la Fundació Bernat Metge, que va pronunciar la conferència el 1930 tot coincidint amb la inauguració de la biblioteca-, el dramaturg Josep Maria de Sagarra, l’escriptora Aurora Bertrana, l’astrònom vigatà Josep Pratdesaba o el manlleuenc mossèn Joan Puntí i Collell. A aquestes conferències hi assistien un bon nombre de manlleuencs que tenien l’oportunitat d’escoltar xerrades d’un alt nivell, fet poc habitual en els temps que corrien. Algun any l’esperada conferència es va haver de suspendre per motius polítics com la que havia de fer Andreu Nin sota el títol “De l’evolució capitalista a l’evolució col·lectiva”.Els membres de l’Ateneu també van dedicar petits monogràfics sobre temes o autors d’interès, com el que van fer el 1932 centrat en la figura de Goethe, tot coincidint amb el centenari de la seva mort. Una altra de les activitats que van aixecar molta expectació van ser els concursos fotogràfics, que se celebraven per la Festa Major.